La denominació d’origen cava és una denominació supra autonòmica (que engloba diferents punts de producció arreu del territori estatal) que es funda el 1972 quan es decideix enmarcar tota la producció de mètode tradicional “Champenoise”, conegut fins aleshores com a “Xampany” o “Xampán”. Elaborat majoritàriament al Penedès, el 1991 es configura un nou mapa de producció, on entren les regions no catalanes de Requena (País Valencià), Almendralejo (Extremadura), La Rioja, Aranda de Duero (Castilla y León), Calatayud i Cariñena (Aragó) i Navarra. Comprèn un total de 33.000 hectàrees de producció repartides entre tots aquests territoris, amb un total de 266 cellers.